En bus, en avió, en tren o en ferry les narracions d’Ítaca i el japonès salten de país en país, de temps en temps, d’història en història. Una classe magistral, un experiment, una illa, una autòpsia o unes orquídies serveixen per a interpretar amb humor l’absurditat del món i la conducta humana, per dibuixar la fina línia que separa la realitat dels nostres somnis, la solitud i la cerca de l’amor, l’erotisme. Són individus anònims, gent que no acaba de trobar el seu lloc, persones intrèpides, dones modernes o artistes molt reconeguts els que es mouen en escenes quotidianes i lleugeres o en escenes traumàtiques o fins i tot tràgiques.

Este es mi papá. ¡Es gigante como un elefante! Está un poco calvo, pero es muy guapo y bueno… Mi papá hace la cama, me lleva al cole, cocina, pone la lavadora, juega al escondite y hasta canta ópera… ¡Me encanta mi papá! Un precioso álbum ilustrado que destaca una imagen paternal libre de estereotipos de género. Sus textos rítmicos envueltos en estimulantes ilustraciones motivan en la implicación de las tareas del hogar de una forma lúdica y divertida.

¡Es la hora de jugar a la cocinita! Pepino saca su tetera y las tazas. ¿Y Pepota? Ella prefiere colgarse de las ramas… Un álbum ilustrado que impulsa el valor de la coeducación. Sus textos rítmicos, entre divertidas ilustraciones, promueven actitudes y modelos de comportamientos libres de estereotipos de género.

Todas las mamás son especiales, únicas, diferentes... ¡Son tan valientes! Nos protegen de los monstruos, nos arropan con cariño y nos hacen cosquillas en el ombligo. Hay muchos tipos de mamás, ¿cómo es la tuya? Un divertido álbum ilustrado que rompe con las profesiones estereotipadas. Fomenta el respeto por la diversidad, la inclusión y la igualdad de la mujer en la sociedad.

En Ramon sempre està empipat. Però, un dia, un accident fa que li canvie el caràcter. És ben bé que es pot afirmar que Ramon és un autèntic panxacontent.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.

La Clara ajuda el seu oncle, que és sastre. Al taller, descobreix que els fils poden tindre un sabor segons el color. És ben bé que es pot afirmar que Clara és una autèntica llepafils.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.

El protagonista d?aquest llibre és en Joan Martí Pons (1894-1945), alcalde republicà de Xerta (Baix Ebre) i lluitador antifranquista, confinat primer al camp de Vernet de l?Arieja (França) i, més tard, conduït en l?anomenat Tren Fantasma o de la Mort, al lager nazi de Dachau, model del sistema de camps de proves dels mètodes de reclusió i extermini que s?estendrien per diferents punts del centre d?Europa durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Les cartes que envià des del seu captiveri durant els anys 1943 i 1944 han estat el punt de partida d?aquest llibre de reconstrucció històrica i que conté també, necessàriament, elements ficcionals. Unes pàgines que volen mostrar el coratge i l?esperit de solidaritat que aquells homes i aquelles dones van tenir en la lluita heroica i sagnant dels republicans exiliats, des de dins mateix del ventre immund de la fera, com ens deia Bertolt Brecht.
L?analfabetisme del passat és un dels tràgics flagells del nostre present, per això Viatge al cor de l?infern vol interpel·lar les persones d?avui, especialment les que no volen saber res dels horrors del passat i que per ignorància i involuntàriament es converteixen en còmplices del mal.
L?equidistància, la banalització o el blanquejament de les diferents formes que adopten avui els feixismes tenen avui en l?exponent de la lluita i en la trajectòria vital de Joan Martí Pons l?antivirus que ens mostra un exemple de resistència però, sobretot, de generositat i dignitat humana.

L?autora amb aquest poemari vol donar les gràcies a totes les persones que han passat per la seua vida.
Consta de quatre apartats: els companys de treball, els personatges singulars, la família i les amistats. El lector hi trobarà panegírics escrits de fa temps i d?altres de més propers. Les circumstàncies i els sentiments són els que més prompte o més tard l?han dut a escriure?ls. Els poemes estan dedicats a persones i fets que l?autora sempre recordarà perquè li han fet molt de bé. Tanmateix, demana disculpes perquè hi ha persones que no apareixen al poemari però que porta al cor.

La Vinyet, una jove dinàmica que queda atrapada per la descoberta d?una curiosa i enigmàtica forma de vida. El Genís, un jove esportista colpit pels abusos sexuals i una relació familiar convulsa que el porten cap a un destí incert. Dos personatges que no deixen indiferent ningú, ens acompanyen en un trepidant relat biogràfic del seu turbulent passat. Una barreja de mons separats, i units a la vegada, amb el sotabosc d?espectador: captiu, profund, ple d?entranyes i secrets. Busca?m en el sotabosc és la narració d?uns fets atemporals on l?atzar juga el seu paper, atrapant-nos per una trama farcida d?acció, misteri, ira i amor, amb un final inesperat.

Un terrabastall, una desfeta, una tragèdia… la guerra civil, i mai direm que la guerra és civilitzada; significà la fi de moltes coses i el principi de la fi de moltes altres. Vides esquerdades, esperances impossibles, somnis estroncats, capgirats, eliminats, arrabassats per l’egoisme, per la supèrbia, per la vanitat, pel fanatisme més absurd i perillós, aquell en el qual un home es pensa que té la raó absoluta i que ha d’imposar-la, siga com siga, als altres. Hi ha, però, bona gent, gent honesta que es resistirà com puga al bàrbar i a la barbàrie. Lluc de l’Aladrac, en El viatge dels novençans —la segona part de la trilogia que Ollé encetà amb L’escamot de la nit serrada—, torna a escena. Si en la primera de les novel·les assistim al record que fa el pastor de l’Aladrac, i posseeix Lluc un tarannà —els valors que ens fan ser com som— fonamental en l’imaginari d’Ollé, d’un episodi en el qual ajudà un escamot de soldats republicans, en aquesta, a partir d’una història referida pel seu nebot, retornem a trobar aquella mestria narrativa i exuberància lingüística capaç de transportar-nos més enllà de la lectura a una sèrie de mons ja quasi bé desapareguts on regnaven paraules i aromes, animals i plantes i sobretot algunes persones a qui Ollé rendeix homenatge.